temps...

Temps per entendre, per jugar, per estimar...
Temps per aprendre, per pensar, per saber...
Curiós element, el temps.

Diuen que venim al món a sofrir, que la vida es un engany... es curiós, “diuen” es ja mitja mentida...

Hi ha dies que desitjaries que el món es parés, desitjaries que el temps et donés una petita treva per respirar, per descansar i per reflexionar. Hi ha dies que et lleves amb ganes de menjar-te el món i, de cop i volta, tot es gira i l’acabes convertint el teu dimarts tretze personal.

T’has plantejat mai que vols fer amb el teu futur? T’has plantejat mai si totes aquelles expectatives que tenies sobre la vida s’han acabat complint? Els somnis que tenies quan erets petit, te’n recordes d’ells?

No entenc per que tendim a passar-nos la vida buscant la felicitat, posant-nos metes materials pensant que una vegada les assolim podrem ser mes feliços, no entenc per que sempre pensem en el futur, per que sempre esperem a demà per fer allò que podries haver fet perfectament, no se per que perdem el temps... I de cop i volta me’n adono que jo ja ho soc, de feliç .

I llavors penso, que coi faig planificant-me un futur, pensant tots aquells camins possibles per arribar a l’èxit, si realment la fita de tot això serà aconseguir la felicitat, i jo ja la tinc?

Se que es una mica paranoic tot plegat, però el que vull explicar amb tot això es que no sabem veure la nostra veritable situació, normalment no veiem més enllà del que ens han volgut ensenyar, i crec que de tant en tant no estaria malament mirar al nostre interior i veure si realment ens sentim bé amb aquesta vida que portem.

Dit això... només puc dir que carpe diem, deixa de mirar més enllà i comença a mirar-te els peus, estàs aquí i aquest moment no es tornarà a repetir... fes el favor de gaudir-lo.

Bona nit