Després de tenir mega abandonat el blog durant uns dies (degut a unes circumstàncies prou tristes com per no explicarles), torno a desfogar-me en aquest tros de pantalla.
Moltes vegades em pregunten per el meu nom, normalment la pregunta ve seguida de un, pero… al DNI posa christine?? Jaja La historia de la nada de olla dels meus pares de posar-me un nom en francés no la se, però suposo que va ser per que els hi agradaba el nom de Cristina, pero volien que el meu fos especial. Tot i això rebuscant rebuscant, fa temps que vaig trobar una peli que es deia Christine i que, per dates, em coincidia en quan es van conèixer els meus pares, ves a saber que van fer aquells dos al cinema!!! :P
Avui, ha sigut un dia d’aquells que tens moltíssimes expectatives i tel planejes bé i acabes fent tot el contrari al que tenies pensat. Si he de ser sincera… improvitzar m’encanta, així que ja m’està be.
Hem anat de compres amb la Cé (per a la resta del univers es diu Mercé)i realment… no era el meu dia, tot i portar un vale de 60 euros per aquella botiga, i tot i haber entrat al probador mes de 15 peces… res em quedaba prou bè per quedarmel. Per qui li interessi… ara venen aquells vestidets de pre-mamà, per amagar curves i tal… Cosa que a mi no em mola gens! (no per res…).
Total, que davant d’un mini vestit, jo tota innocent li he preguntat amb la Cé: “Escoltam, i aixó, amb quina part d’abaix me l’he de posar?” I, com sempre, a grans preguntes, grans respostes: “Dons mira Cris, TU te l’has de posar amb pantalons, les putilles (i les dependentes d’aquesta botiga) sel solen posar amb mitjes”.
Es curiosa la manera que tenim de catalogar-nos les dones segons com anem vestides, tenim una mala ostia entre nosaltres impressionant! Però es molt macu ser dona. Que faria jo sense llevar-me un quart d’hora abans per quedar-me empanadissima davant de l’armari durant 10 minuts i acabar amb la conclusió: “el armario lleno, y yo sin nada que ponerme”. O un dissabte, començar a arreclarte hora i mitja abans i arribar sempre tard, o posar-te els talons de 10 cm per sortir i acabar tornant caminant sense sabates a casa… En fin, ser dona és mega divertit! I que digui el contrari… es un tio.
Parlant de roba, avui la Cé (que com haureu comprovat a hores d’ara avui estava mooolt inspirada), ha fet una catalogació molt curiosa sobre els nois i la seva manera de vestir.
M’ha eplicat que els homes amb els pantalons “cagats” es poden catalogar de dos maneres: Els que porten cinturó i els que no. A nosaltres segons ella ens han d’interessar els que no porten cinturó i tot i així no cauen els pantalons (suposo que ja sabreu per on va el tema). Realment mai m’ho habia plantejat, no ho posaré en pràctica de moment, per que m’estimo al Jim (Realment es diu Marc, però tothom li diu Jim per que se sol posar aquest nom quan juga)… pero es una curiositat que mai va malament tenir en compte xD
Va, vaig a la dutxa que m’està cridant des de fa una estona, mañana mas y mejor.
Bona nittt Maques/us
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Christinee!!
ResponderEliminarBé que hagis actualitzat!
Un consellet: La gent que et coneixem ja sabem com ets, però els que no et coneixen no crec que es puguin imaginar una Christine de carn i ossos, deixa't coneixer, descriute, poc a poc, dia a dia si vols, com ets psicologicament, demostra que tu també tens sentiments i mescla'ls dins de cada text, que quan la gent llegeixi sàpiga que això ho ha fet o ho ha escrit la Christine.
A mi va ser el primer que em va demanar en Hank, que la gent sabés com és ell i perquè actúa com actúa quan actúa.
La segona part del consell ja és al teu gust, però per acabar-ho de matar... mulla't amb els temes, escriu sobre coses més profundes, però sense avorrirte a tu mateixa. :)
Ho fa tot molt més interessant, tant escriure com llegir ^^.
Endavant!