intimant amb la impresora...

El meu nom es Christine, pero si voleu, em podeu dir Cris, soc, el que en llenguatge tècnic podriem dir, un prototip a dissenyadora d’interiors, prototip, per que estic a l’ultim any de carrera i per que la meva experciencia en aquest camp es absolutament nula.

Son les 23:20 de la nit, una hora decent per mirar la tele o estar-s’hi al messenger per la resta dels mortals… Excepte per mi! Visc a 68 km de la meva universitat, aixó implica que he de sortir dos hores i mitja abans de casa per poder arribar a temps a la primera hora de classe… si, dema en peu a les 6 i jo amb mil coses encara per fer!

Pero no vull escriure aquest diari per que sentiu compassió de mi, nomes fa falta que em veieu la cara a primera hora del mati per que la tingueu, la història està en que em venia de gust evadirme de tot plegat escrivint una mica sobre mi… i sobre tot el que m’envolta.

Aquesta tarda, després del gimnàs, he quedat amb la Mercé (alias Cé, que queda mes modern xD) per a fer un coffe. Ben be no se com ha anat… ha sortit el tema de que m’hi faig mes amb els nois que no pas amb les noies i ella, tajante i sincera com ben característic es del seu carácter, m’ha dit: Cris… cari… no t’has plantejat mai que si no tinguessis aquesta carona … pude els tios no serien tan simpàtics amb tu?

Evidentment no es la primera vegada que em plantejo aquest tema, sol ser el meu pa de cada dia pero… com collons puc ser tan innocent? Es curiosa la meva manera d’actuar vers la gent que no conec, en vers de tancar-me i anar amb mil ulls abans de que em facin mal, tinc tendència a obrir-me (no pensem malament jajaja)més aviat del que la majoria de gent fa; resultat? Normalment acabo patint les conseqüències.

No comprenc com gran part dels tios solen ser tan superficials i materialistes (dic gran part per que, igual que no considero que totes les dones som iguals, no tots els homes ho son), evidentment que per que t’agradi una persona, primer t’ha d’entrar pels ulls pero… no fotem! Senyors! Que la simpatia de una dona no va en funció de com tingui els pits de grans! (cosa que tinc demostrada que molts paios es plantejen…).

23:45… la impresora din A3 atascada… amb un plànol a mig fer…

En fin… que m’estic morint de son, nomes volia mostrar, ni que fos en cuatre linies mal escrites i amb faltes d’ortografia (el corrector del word no em va, per variar…) que si t’has de passar una temporada al costat d’una persona (tampoc t’estic dient tota la vida…) no t’has de fixar si te una bellesa impressionant (donat que la bellesa es una cosa superflua que normalment passa amb els anys), no te l’estimis per els seus diners (posat que les peles s’esfumen tal cual venen… en un 3 i no res!), estimatela per el seu caràcter i per la seva manera de ser, donat que això sera l’unica cosa d’aquesta persona que no canviarà per molt que passin els anys.

23:50… mañana sera otro dia (la impresora continua al seu ritme)…

bona nit ;)